Arròs a l’As de Cors

La primera vegada que vaig tastar l’As de Cors, va ser a la fira de la Cervesa Artesana de Sant Iscle de Vallalta.  És una cervesa excel·lent amb el cos just i un sabor sau, intens i refrescant, perfecta per la calor intensa d’aquell dia, i que de seguida em va fer pensar en una cosa: arròs. Un bon arròs lleugeret amb verdures i el toc especial d’una bona cervesa artesana.  Així neix, doncs, l’Arròs a l’As de Cors.

Arròs a l'As de Cors

Per 4 persones caldrà:

  • 500g d’arròs (2 gots d’aigua, aprox)
  • 2 litres de caldo de verdures (pot ser de pollastre també)
  • 1 ceba tendra gran
  • 2 alls tendres
  • 1 porro
  • 4 alls
  • Formatge rallat (al gust)
  • Un bon parell de pessics de sal (al gust)
  • Oli d’oliva
  • Mantega
  • 1 ampolla de cervesa artesana “As de Cors”

En primer lloc caldrà posar l’arròs en remull i canviar-li l’aigua 2 o 3 vegades fins que surti clareta, així l’arròs quedarà menys enganxós.  Piquem la ceba, el porro i els alls tendres (segons la traça de cadascú) a trossos finets.  A mi m’agrada tallar el porro i els alls tendres en diagonal, però això va a gustos.  Posem una paella gran al foc amb una quantitat generosa d’oli d’oliva, esclafem els 4 grans d’all amb un cop de puny i els llancem a l’oli calent.  També podriem picar els alls, però prefereixo esclafar-los.

Quan els alls estan dauradets, hi afegim la resta de les verdures picades i anem remenant per fer el sofregit.  És important que no es cremi res així que mantindrem el foc a mig gas (o l’equivalent elèctric, jo cuino amb gas de moment) i remenarem sovint.  Així el porro i l’all tendre s’aniran desenganxant i deixant un munt d’anelles finetes.  Saleu al gust. Així que les verdures s’hagin estovat i hagin agafat un bon color, però encara no estiguin del tot cuites, hi afegim l’arròs (sense aigua!) i deixem que es torri una mica, i un cop veiem que agafa un bonic color hi afegim l’ampolla de cervesa sencera, rememnant bé per a que el líquid arribi a tots els racons de la paella.

Mentre l’arròs es beu la cervesa, posem el caldo a escalfar en una cassola.  La idea és anar afegint caldo a mida que l’arròs se’l vagi bevent, sense que aquest passi set.  L’arròs sempre ha d’estar moll i s’ha de veure una mica de líquid sobrant, i el caldo que afegim ha d’estar calent per no tallar la cocció.  Així doncs, anem afegint caldo de mica en mica així que l’arròs en vagi demanant.  Si teniu molta traça, probablement poseu prou caldo d’entrada com perquè no calgui afegir-ne més… Però jo en solc afgir en 3 o 4 tandes per assegurar-me que no em passo ni faig curt.  Així, de pas, aprofito per fer una cervesa mentre remeno de tant en tant.

Per acabar, quan veieu que a l’arròs li queda poc, hi afegim 2 o 3 cullerades grans de mantega.  Si sou dels que vigileu les calories aquest pas us el podeu saltar, però amb la mantega el plat queda molt més cremós.  Remenem perquè la mantega es desfaci per igual a tot arreu i apaguem el foc, deixant que el plat s’acabi de fer solet.  Cal deixar-lo reposar una miqueta, segons veieu.  Finalment emplatem i ratllem una mica de formatge per sobre, segons el vostre gust.  En el meu cas he fer servir un manxec al vi -no tenia parmesà- que s’ha fos inmediatament i s’ha integrat de forma deliciosa al plat.

Així doncs, obtindreu un lleuger arròs melòs amb un agradable regust lleugerament amarg.  Podeu jugar amb la cervesa que hi afegiu fent servir, per exemple, una stout i uns encenalls de bacó per donar-li un sabor més fort i una mica més de consistència.  Al cap i a la fi és el vostre gust qui mana!

Comparteix!

    Leave a Reply

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *